PUCK CINEMA CARAVANA Fantàstic Kids
La PUCK Cinema és una caravana habilitada com a cinema itinerant. El seu interior és una sala de projecció minúscula. Només entrar-hi és endinsar-se en un univers oníric, una vivència màgica. A cada sessió s’entrarà per unitat de convivència amb reserva prèvia.
PROGRAMACIÓ
Rubika
Guillaume Plantevin (2010)
Sinopsi
Què passa si la gravetat deixa de funcionar en vertical? O si és aleatòria? O si depèn d’un joc en el qual les persones som només personatges? Un fenomen aparentment immutable deixa de ser-ho quan el món deixa de girar com sempre.
Guillaume Plantevin és un il·lustrador especialitzat en pixel-art sota el nom de Babette Design. Fa produccions per a publicitat, pel·lícules i llibres infantils il·lustrats.
Durada 4′ / Tots els públics
Bottle
Kirsten Lepore (2010)
Sinopsi
Una història d’amor entre dues ànimes unides per l’eternitat del mar. Un Romeu i Julieta encarnat en la sorra i la neu, una passió impossible que es manté en la distància, l’espurna que fa bategar el cor i els paisatges, la unió entre l’estiu i l’hivern, entre els continents, entre el nord i el sud. El mar ho pot tot, igual que l’amor.
Kirsten Lepore és una directora i animadora nordamericana instal·lada a Los Angeles, on va sumant projectes exitosos en el món de l’animació audiovisual. Una de les seves propostes més recents, Hi Stranger ha aconseguit més de 200 milions de visites online i ella ha estat considerada una de les 50 persones més creatives per la revista Creativity Magazine. Participa en l’elaboració de la coneguda sèrie Hora d’Aventures, amb la qual va guanyar un premi Emmy&Annie al 2016. Bottle va ser un dels curtmetratges nominats a Short of the year al 2010 i altres pel·lícules realitzades per Lepore han aconseguit premis a festivals com SXSW o Slamdance.
Durada 5’21” / Tots els públics
Pixels
Patrick Jean (2010)
Sinopsi
Al final no quedarà més que un pixel cúbic. El món físic, l’analògic, l’orgànic, el material s’enfronten al virtual i digital, que ho redueix tot, ho quadricula i ho homogeneïtza. Tot deixa de ser accidental i atzarós per convertir-se en pixels, enrere queden les corves i les formes inesperades. Els videojocs retro, amb personatges fets a cop d’unitat quadrada, envaeixen la terra sense remei.
Després d’anys de disseny de seqüències de crèdit per a la televisió francesa, Patrick Jean va dirigir el seu primer curtmetratge al 2010. Pixel va ser premiat més de 30 vegades. Però la vocació d’aquest animador francès va començar als anys 80, quan programava els seus propis jocs en un Amstrad CPC 464. Interessat en el món dels videojocs, l’accepten a l’escola de Supinfocom, una de les millors escoles d’animació d’Europa. Després d’això, comença a treballar a les empreses d’efectes visuals com a artista i supervisor de vfx fins que aconsegueix un gran èxit de taquilla amb l’adaptació a pel·lícula del seu curt Pixels. També dirigeix anuncis per a marques com Eurostar, Fendi, Audi, Hermès i videos musicals per a artistes com Boys Noize, on el món està cobert per tecles de teclat, o on ser un superheroi és el nou normal, i ser normal és nou super. En la majoria de les seves pel·lícules, el món digital interfereix amb la realitat i les criatures inanimades comencen a moure’s. A més, compon sovint la música dels seus curts.
Durada 2’35” / Tots els públics
The tiny fish
Sergei Ryabov (2007)
Sinopsi
Dins el món d’un infant, qualsevol petit esdeveniment pot convertir-se en una aventura extremadament emocionant i perillosa. Fins i tot, en la inesgotable imaginació d’una nena petita, podem passar coses meravelloses, veritables petits miracles, com que un peix dibuixat esdevingui de veritat.
Sergei Ryabov va néixer el 1977 a Schelkovo, Rússia. El 1995, va acabar el Moscow Art College i va iniciar la seva carrera com a artista-joier. Poc després, va estudiar a la Gerasimov All-Russian State University of Cinematography on va realitzar la pel·lícula d’animació Home alone. Després de diplomar-se, va treballar com a animador durant diversos anys en diferents estudis de Moscou. El 2006, va crear un estudi d’animació a casa i el va utilitzar per fer la seva pel·lícula Rybka (The Tiny fish), que es va convertir en guanyadora de premis en nombrosos festivals internacionals de cinema.
Durada 9’30” / Tots els públics
Snejinka (Snowflake)
Natalia Chernysheva (2012)
Sinopsi
Un nen, en un poble d’Àfrica, rep un floc de neu fet amb paper dins d’un sobre. El paisatge canviarà; les zebres, els elefants, les girafes o els micos s’hauran d’abrigar per moure’s entre la neu. Els desitjos, de vegades, es poden fer realitat.
Natalia Chernysheva va néixer el 1984 a Sverdlovsk, Rússia. Es va graduar a l’Acadèmia Estatal d’Arquitectura i Art de l’Ural en disseny gràfic i animació. Ha treballat en diversos projectes d’animació com a animadora, decoradora i dissenyadora de personatges. El 2012, va dirigir el curtmetratge Snowflake, que marca el seu debut com a directora i que li serveix per guanyar premis a Berlin, Chicago, Sofia, Meknes, Moscou, Sant Petersburg, Vancouver i Ginebra. El mateix any va entrar a Powder, on va dirigir les pel·lícules The Return (2013) i el seu film de graduació Two Friends (2014), guardonat a Dresden, Dublín, Hiroshima, Tòquio i Krok. A l’octubre de 2014, va participar a la residència de redacció de l’Abadia de Fontevraud on va començar el guió d’un nou projecte: Spider Web, que va acabar guanyant diversos premis com el del Festival de Cinema d’Hiroshima, el d’Animació de Tòquio o el Festival Internacional de Cinema de SCHLINGEL. Del 2017 al 2018, va participar al programa “Leaving School” a Lille i va dirigir la pel·lícula The Lost Garden després de crear el poema del mateix nom de Claude Roy.
Durada 5’43” / Tots els públics
Bendito Machine IV (Fuel the machines)
Jossie Malis (2011)
Sinopsi
El combustible és la matèria que es pot cremar per crear calor o energia, com el carbó, la fusta, l’oli o el gas. I també és alguna cosa que manté, encoratja o estimula. Com aquest curtmetratge, el quart de la saga, que se centra, aquest cop, en la necessitat de trobar combustible com a prioritat absoluta. La màquina proposada és combustible per al debat, perquè tot és insignificant i dramàtic alhora.
Bendito Machine és una sèrie sobre innocents (o no tant) organismes i la seva relació amb les màquines, que marquen el pas de l’evolució. Una metàfora amb engranatges que ens fa reflexionar sobre les febleses humanes i les seves passions.
Jossie Mallis és un il·lustrador, animador i realitzador d’origen peruà-xilè que va néixer al 1976. Va créixer entre dos països i ara treballa entre dos continents, Amèrica i Europa. Actualment, viu a Mallorca, on treballa en el laboratori creatiu Zumbakamera. La seva feina com a animador ha estat reconeguda amb més de 40 guardons i amb els seus curtmetratges ha participat a festivals internacionals com Annecy, BAF, SICAF, Resfest, Pictoplasma, Animac, Cinanima, Animamundi, Mecal, L’Alternativa, Festival de Cine de Málaga o LUFF, entre d’altres.
Durada 9’50” / A partir de 6 anys
KJFG num 5
Alexey Alexeev (2008)
Sinopsi
Un ós enorme, un conill blanc i un llop motivat formen un grup musical que toca al bosc. El títol del curtmetratge concentra el desconcert i, en el senzill argument, es completa amb humor la sensació d’entendre-ho tot i res a l’hora. Alexey Alexeev va crear aquests dos minuts d’animació per divertir, sense missatge moral i sense por a la incomprensió.
Alexei Alexeev és un animador rús nascut a Moscou l’any 1965. Es va llicenciar com a enginyer de coets a la Universitat Tècnica de la capital russa el 1988, però la seva vida va fer un gir quan va unir-se a l’Estudi Pilot de Moscou, treballant al costat dels veterans Alexander Tatarsky i Igor Kovalev. Des d’allí, es va traslladar a Varga Studio a Budapest, on va treballar en multitud de sèries de televisió, entre elles Mr Bean. Al llarg de la seva carrera, ha aconseguit més d’una seixantena de premis a festivals d’arreu del món pels seus curtmetratges d’animació. Un dels seus treballs més aclamats, KJFG num 5, ha estat la llavor de la seva sèrie d’animació Log Jam a Nickelodeon.
Durada 2′ / Tots els públics
The moustache
Anni Oja (2015)
Sinopsi
El bigoti dels homes d’una ciutat és especialment destacable i és motiu de disputa. Dos d’ells s’enfrontaran en un duel per descobrir, d’una vegada per totes, qui és qui té el bigoti més formidable. La ciutat és massa petita per tots dos i menys amb els seus bigotis. Ho tindran pelut per no sortir malparats.
Anni Oja es va graduar a l’Acadèmia d’Arts de Turku, a Finlàndia. El seu primer curtmetratge d’animació The Moustache va aconseguir un gran èxit, recollint premis com l’Hamburg Animation Award, al 2015 o el de millor curt en stop motion al Cartell Buenos Aires, també al 2015 i el de Millor Pel·lícula Acadèmica del Montreal Stop Motion Film Festival de Canadà el mateix any. El jurat del Festival de Curtmetratges de Tampere va considerar al 2016 que mereixia el Premi Risto Jarva i el Diploma de Mèrit pel domini de l’art la capacitat per explicar de forma divertida una història amb un significat profund.
Durada 3’37” / Tots els públics
An eye for Annai
Jonathan Klassen & Daniel Rodrigues (2012)
Sinopsi
Annai busca un ull. Incomplet, busca i busca infatigable. Al fons del mar, dalt les muntanyes, entre les branques dels arbres o a les plomes dels ocells, però continua tenint un únic ull. Les millors solucions apareixen quan desapareix la impaciència, quan la vida flueix i quan aconseguim acceptar que les diferències ens fan especials i que tothom té alguna cosa a oferir. Només cal estar disposats a trobar què és.
Jonathan Klassen i Daniel Rodrigues van crear aquest curtmetratge ple de tendresa i esperança unint i complementant els seus talents. Klassen és un escriptor canadenc il·lustrador de llibres infantils, com This is not my hat. Va ser la primera persona que va aconseguir per una mateixa feina la medalla americana Caldecott i la britànica Kate Greenaway per la il·lustració de llibres infantils.
Daniel Rodrigues, per la seva banda, és un animador que se situa a la línia més independent d’aquest art. Va estudiar disseny a la Universitat de São Paulo i des de llavors, assegura que a través de la investigació sobre el moviment i el seu poder per crear significats, ha canviat la visió des d’un dissenyador que anima a un animador que també estima el disseny.
Durada 5’27” / Tots els públics
Patakiskola
Péter Vácz (2010)
Sinopsi
Una petita nena viatja des d’un petit rierol fins al mar i a l’aigua viu una gran aventura. Tota una metàfora del que veritablement significa créixer. Aquest film està inspirat en un poema hongarès.
Péter Vácz és un guardonat director d’animació de Budapest, Hongria, nascut l’any 1988. Es va graduar a la MOME de la Universitat d’Art i Disseny d’Animació de Moholy-Nagy amb les seves pel·lícules Streamschool and Rabbit and Deer que li han valgut reconeixement mundial i més de 125 premis en festivals internacionals (Annecy, Cannes, Nashville o Atlanta). Durant els seus estudis, va assistir a l’ASF The European European Film Production Workshop al 2009 i va cursar el Curs d’Animació 3D a Viborg, Dinamarca. Després, va cofundar el grup de cinema d’avantguarda Caravel Collective a França, on va fer pel·lícules experimentals. Des de 2013, Vácz forma part de la plantilla de Picasso Pictures, amb seu a Londres, on va fer dos vídeos musicals guardonats: All I’m Saying and Dear John, per al famós grup de rock britànic James. AL 2015, torna a Budapest. El seu curtmetratge d’acció Pillowface va obtenir el premi internacional al Festival de Cinema de Varsòvia el 2018. Noah’s Tree és l’últim projecte en el qual està treballant i el més ambiciós. A banda de l’aspecte creatiu, aquest autor també imparteix pràctica i teoria d’animació a banda de tallers i presentacions a nivell internacional.
Durada 1’52” / Tots els públics
The Centrifuge Brain Project
Till Nowak (2011)
Sinopsi
El Dr. Nick Laslowicz parla del descobriment de com les atraccions augmenten l’activitat creativa en els infants i analitza la investigació de la força centrífuga sobre el desenvolupament per expandir la ment humana. L’Institut de Recerca Centrífuga dubta oficialment de les lleis acceptades de la física i desenvolupa proves de resistència mental humana disfressades de diversió. Prototips, estudis, proves i una realitat animada que experimenta amb la narració en format documental per fantasiejar una idea boja.
Till Nowak és un guardonat artista digital, dissenyador i realitzador, nascut el 1980 a Alemanya. Ara, treballa a Los Angeles. Va guanyar atenció internacional amb els seus curtmetratges Delivery (2005), The Centrifuge Brain Project (2011) i Dissonance (2015), que van rebre més de 80 premis internacionals, incloent AFI Fest Hollywood 2005, Annecy 2006, Anima Mundi 2015 o Moscou International Film Festival 2012. També va treballar com a artista conceptual en diverses pel·lícules com Arthur Christmas (2011), Midnight Special (2016), Guardians of the Galaxy Vol 2 de Marvel (2017), Thor: Ragnarok de Marvel (2017 ) i Pantera Negra (2018). També és responsable de diverses instal·lacions d’il·luminació pública a gran escala en edificis històrics, com el pont alt de Rendsburg. També ha estat membre del jurat en nombrosos festivals de cinema, com el Festival Internacional de Curtmetratges de Tampere i el Festival de Animació de Coputer, SIGGRAPH, entre d’altres. Fins i tot és membre de l’Acadèmia Europea de Cinema, l’Acadèmia de Cinema Alemany, ASIFA Hollywood i el Guild Directors d’Art (Local 800).
Durada 6’33” / Tots els públics
La Traviata
Guionne Leroy (1998)
Sinopsi
A la gran taula de l’esmorzar, es crea una meravellosa celebració al voltant del pastís. Dolços, cremes, panets, cóctels i trufes hi participen transformant el pastís sense decoració en un preciós regal. Tot a ritme de No siamo zingarelle, escena X del segon acte de La Traviata, de Giuseppe Verdi.
El curtmetratge està extret de la pel·lícula Opéra imaginaire, coordinada per Pascal Roulin i produïda per la televisió pública francesa. El film conté 12 peces d’algunes de les òperes més famoses il·lustrades amb animació d’artistes europeus que apliquen tècniques diferents per donar forma i moviment a aquest gènere musical.
Guionne Leroy va estudiar Cinema d’Animació a l’escola de Cambra de Brussel·les. Es va especialitzar en l’animació en volum i això li va permetre entrar en contacte amb John Lasseter, que la contracta per al primer llargmetratge de Pixar, Toy Story. A continuació, torna a l’animació tradicional amb obres mestres com La Traviata i Arthur (1997). Posteriorment, es va unir a l’equip de Skellington per crear James y el préssec gegant i a Aardman per participar en la creació de Chicken Run.
Durada 3’08” / Tots els públics
INFORMACIÓ
Dates: 16 i 17 d’octubre
Horaris: d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores
INSTRUCCIONS DE RESERVA: Màxim 7 persones per sessió i de la mateixa família o unitat de convivència.
- Consulteu els horaris disponibles i reserveu la vostra plaça per un màxim de 7 persones.
- Afegiu el vostre nom i les persones que sereu a la sessió i especifiqueu la sessió en el dia i hora que voleu.
- Sessions cada 15 minuts.
- Es prega que arribeu 5 minuts abans de la vostra reserva per escollir la sessió de curts que voleu.
- Per motius de seguretat la sala es netejarà entre sessió i sessió, i és obligatori l’ús de mascareta en adutls i majors de 6 anys encara que siguin de la mateixa unitat familiar o de convivència.
UBICACIÓ
